Traducción de errante en Inglés

errante

wandering, adj.

adjetivo

  • 1

    (persona) (before noun) wandering
    (persona) (before noun) roaming
    (persona) (before noun) roving literario
    (pueblo) (before noun) wandering
    (mirada) faraway
    (mirada) distant
    llevó una vida errante she led a nomadic existence